dijous, 6 de desembre de 2007

Victor Horta (1861-1947)




9 comentaris:

Josep Maria Augé ha dit...

Per fi el Poeta s'ha dignat a mostrar-nos una de les seves múltiples propietats: ca l'Os.
Tots aquells que vingueu a Solsona, us motrarà molt més que aquestes simples fotografies...

Poeta per un dia ha dit...

Efectivament aimat Antz!! els que vingueu per Solsona us mostraré directament l'Os, que no es diu ca l'Os sense motiu. Després no us escapeu a córrer, eh!!

(així m'agrada Antz, boicotejant el post directament des del primer comentari. Pensa que la vida bloggaire també és esfèrica...;p)

digue'm ariadna ha dit...

Escales plenes de llum, grans obertures a l'exterior, terres i parets belles com pintures, vidres al sostre... Ca l'Os?

Josep Maria Augé ha dit...

Ca l'Os és el nom de guerra, Ariadna, d'una de les propietats del Poeta, de la casa a on ell reposa i crea...Magnificament situada al bell mig del nucli antic de Solsona, amb un joiós balcó encabalxat sobre una de les fonts i places més belles de Solsona...i, com ja he esmentat, planificada i executada pel Victor Horta i apropiada per la familia del Poeta fa uns determinats anys degut a una història de Nissaga de Poder...

Poeta per un dia ha dit...

Justa la fusta,... recordi, amic Antz, que de ben poc que no reb vosté en la pròpia pell la fúria de la Nissaga ancestral... Imagini's que hauria passat si, realment, hi hagués una Nissaga com déu mana al darrera, una d'aquelles que es fa respectar a Solsona i que, donada la seva gran antiguitat, té molts cadàvers a l'armari. Només clarificar que, malauradament, l'arquitecte no fou el Victor Mora... no vingueu ara tots il·lusionats amb la càmara de les fotos que el més divertit que capturareu seran les gàrgoles de la catedral que hi ha a tocar.

digue'm ariadna ha dit...

Ohhhh... jo que ja havia fet volar la imaginació, amb una llegenda plena de maleficis i beuratges, on una fetillera convertia a algú en un esquelet vivent que aterroritzava, a tort i a dret, amb el so de les falanges dels seus dits picant a les grans finestres, vidrieres i claraboies, demanant poder entrar en la que havia estat la seva casa quan la matèria cobria el seu cos... =;p

Josep Maria Augé ha dit...

A més de les gargoles, amic Poeta, ara mateix la càmera fotogràfica podria capturar la magnífica il·luminació nadalenca del seu balcó principal o les dinàmiques exposicions contextualitzada amb les Festes del seu aparador que la seva progenitora, molt amablement, li decora en aquell estil retro "claustrero"

Poeta per un dia ha dit...

Estil nogensmenys atractiu per la meva clientela solsonina de iaies que es dirigeixen cap, o surten de, missa!! Li pregaria, Antz, que no extrapolés la falera nadalenca dels meus projenitors cap a la meva persona. Com bé sabrà, o suposarà, les dates de Nadal em causen, per dir-ho en bones paraules i emprant una similitud dèrmica, una important erupció cutània. ;p

digue'm ariadna ha dit...

Poeta... Donat que és ca l'ós i no ca l'os (això de les majúscules i els accents), rectifico la meva fantasia. Com molt bé recull en Pep Coll, els pirinencs creuen que l'ós és un home maleït, que no ha oblidat mai el seu origen humà (no entro en comparacions antropològiques d'homes barbuts o amb el tors descobert i els óssos), i em quedo amb la llegenda de El ferrer maleït i la de El Joan de l'ós, que si bé no són del pla, si són de la muntanya...
... Petonets