Postsurrealisme fotogràfic en estat pur...Gyp ens demostra que, per fer art, no se'n te prou en dominar les eines (llegeixi's Photoshop) sinó saber-les aplicar amb aquella sensibilitat extrema que només emana de determinades ànimes..
Excepte en el cas del nas i del plàtan, la gràcia està en la deformació sutil. Es la distorsió efímera del que els nostres ulls perceben el que realment ens inquieta. Si sortim del camí per on caminem tota la vida, la realitat cau a bocins als nostres nassos de plàtan... Petonets!!
Com en el joc de miralls, la percepció, la realitat i la distorsió juguen a donar un reflex grotesc de tot. Segurament, la percepció es diverteix amb les petites deformacions que inconscientment atribuim al que percebim. Així, doncs, la realitat esdevé desfigurada per nosaltres mateixos en el mateix acte dels sentits. Sortint-nos de camins i corriols marcats, que ens marquem o que ens marquen, no fem més que augmentar subtilment aquestes alteracions, pel que estem condemnats a veure només bocins de realitat deformats i inquietants, mentre mirem de no trepitjar aquests nassos caiguts... Inquietant... ...Petonets
Bona reflexió, Ariadna... per això tenen tan poder els que ens marquen camins a seguir planers, senzills, que donin imatges boniques de la realitat, gens distorsionades, gens inquietants... Petonets!!
5 comentaris:
Postsurrealisme fotogràfic en estat pur...Gyp ens demostra que, per fer art, no se'n te prou en dominar les eines (llegeixi's Photoshop) sinó saber-les aplicar amb aquella sensibilitat extrema que només emana de determinades ànimes..
Distorsions curioses les de Gyp... encara no sé si m'agraden o tot el contrari, si més no, no deixen indiferent...
... Petonets
Excepte en el cas del nas i del plàtan, la gràcia està en la deformació sutil. Es la distorsió efímera del que els nostres ulls perceben el que realment ens inquieta. Si sortim del camí per on caminem tota la vida, la realitat cau a bocins als nostres nassos de plàtan... Petonets!!
Com en el joc de miralls, la percepció, la realitat i la distorsió juguen a donar un reflex grotesc de tot. Segurament, la percepció es diverteix amb les petites deformacions que inconscientment atribuim al que percebim. Així, doncs, la realitat esdevé desfigurada per nosaltres mateixos en el mateix acte dels sentits. Sortint-nos de camins i corriols marcats, que ens marquem o que ens marquen, no fem més que augmentar subtilment aquestes alteracions, pel que estem condemnats a veure només bocins de realitat deformats i inquietants, mentre mirem de no trepitjar aquests nassos caiguts... Inquietant...
...Petonets
Bona reflexió, Ariadna... per això tenen tan poder els que ens marquen camins a seguir planers, senzills, que donin imatges boniques de la realitat, gens distorsionades, gens inquietants... Petonets!!
Publica un comentari a l'entrada