dilluns, 14 de gener de 2008

Dave McKean




11 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

Es tracta de l'increïble il·lustrador que disenya les no menys increïbles portades dels Sandman:

http://www.bulletsofautumn.com/mckean-art/dmckean.html

Josep Maria Augé ha dit...

Correcte, correcte...el tenia control·lat, i ja m'estranyava que encara no ens obsequiesis amb cap energumen de l'entorn sandmanià...però aquest ilustrador el recordo, tb, per un comic un pèll surrealista coconfeccionat amb el mestre Gaiman: El dia que cambié a mi padre por dos peces de colores... Curiós, curiós!!

Poeta per un dia ha dit...

Correcte, Antz, correcte... però crec que més que un còmic és un conte per nens... d'aquells contes que no acaben sent per nens... I ja vaig obsequiar amb un afí al Sandman fa una temporada també... aquest és el segon. Revisa, revisa les entrades d'il·lustració. ;)

digue'm ariadna ha dit...

... M'agrada més l'aire del Yoshitaka, però les il.lustracions del McKean estan força bé: anant per aquests camins de l'home que tira terra als ulls i és senyor dels somnis has començat un cicle o subcicle dins de l'etiqueta d'il.lustradors =;p... Molt boniques les màscares venecianes, dignes d'una representació de la Comèdia de l'Art...

Poeta per un dia ha dit...

Crec que el Gaiman i els seus il·lustradors són els mestres (o els mags) de l'art de posar una màscara a les paraules o a les imatges... Es nota que em tenen el cor robat? ;p

Anònim ha dit...

Tres imatges que transmeten sensacionsmolt diferents.

Jesús M. Tibau

Josep Maria Augé ha dit...

Per nens, per nens...ja et fotran!;P
És aquella perversió que tb es va fer en el seu moment a penya com els Dahl, Andersen...venent-los com a innocenta i embriagadora literatura infantil..quan a contrallum s'amaga una mala folla recalcitrant..

I senyor Tibau, a veure quan publiquem de nou, que el panorama català està força cardadot!

Poeta per un dia ha dit...

Per això posava, amic Antz, el dubte de què són per nens... però acaben no sent-ho. Llegeix Coraline si vols, i en veuràs un exemple: una mà tallada perseguint el protagonista, uns pares amb ulls que són botons.... Pot generar molts mals sons això!! Però, vols dir, realment, que hi ha cap conte per nens? (i passarem per alt coses ensucrades com les tres bessones). La caputxeta vermella, la blanca neus?...

Senyor Tibau, efectivament són tres imatges molt diferents. Així com en altres ocasions, en aquest blog he seguit una certa coherència estètica, aquí hi ha tres representacions molt dispars de l'obra del McKean, i la sensació que provoquen és, també, força contradictòria.

Salut!!

Josep Maria Augé ha dit...

Trinxet, tens raó quan comentes que els contes populars de tradició oral que van acabar essent recopilats per a nens són una perversió ensucrada de mites i llegendes que tenien com a funció adoctrinar, ensenyar, moralitzar les noves generacions...Se'ls va despullar de la seva vessant més fosca, és va literalitzar i unidimensionar uns personatges que tenien una forta càrrega de representativitat simbòlica per deixar-los com a personatges molt simples...

Però en fi, en senyor Tibau segur que ens pot fer un bon magiesteri de la matèria!

digue'm ariadna ha dit...

... L'origen dels "contes per nens" són les rondalles que s'explicaven als mercats o a les nits vora el foc i anaven deixant anar tot un poti-poti d'emocions i sentiments interiors, carregats de simbolismes i significats ocults a simple vista. Del mite, a la llegenda, a la rondalla, als contes dels germans Grimm, als d'Andersen, als de Charles Perrault, fins arribar a Roald Dahl (per dir alguns noms, que sempre queda bé), han anat perdent certes peces de roba (segueixo el simbolisme emprat per l'Antitot), s'han posat d'altres, i potser han recuperat fons d'armari retro, que han anat configurant l'estètica d'aquest relats fins avui en dia. Les il.lustracions també han patit aquests canvis i, per sort ara, trobem la variació creativa, i de qualitat, en els contes que omplen les prestatgeries de les seccions de literatura infantil: ¿realment, tots els pares compren els contes pels nens, o per aquella part seva interior i amagada que des de sota els llençols somiava en la narració escoltada abans d'anar a dormir? M'he allargat massa, ho sento...
=;)

Anònim ha dit...

No sóc cap expert en il·lustració, però m'ha agradat molt el teu bloc. Et puc recomanar, si t'interessa, el bloc d'un amic venecià il·lustrador que em sembla que comença a fer-se un nom al seu àmbit, és a dir que no és conegut, però no para de treballar. El tinc enllaçat al meu bloc, però en tot cas ací tens l'adreça: http://matteobertelli.blogspot.com
Seguiré visitant aquest bellesa visual, segur que hi ha molt per mirar. Una xulada.